Te'n vas un temps lluny de lloc on tens tota la teva vida, pel simple fet de que vols canviar, vols trobar-te a tu mateixa, perquè després de quasi tota la vida tractant d'amagar-te baix una closca per por a que et jutgin, per por a que et rebutgin, ja es molt difícil saber qui ets de debò.
Però encara així, no aconsegueixes res, es més, aconsegueixes el contrari. Quedar-te aïllada. Perduda. Col·lapsada.
I penses, cavil·les que collons has de fer per canviar, per tornar a ser qui ets de veritat i no una noia poruga i sense força que no es capaç de res. I finalment, et dones compte de perquè no trobes el que vols. Perquè no aconsegueixes canviar.
I es perquè l'únic que has fet, es fugir, fugir com una nena petita d'allò que t'espanta. I aquesta es una reacció molt covard. Per això no més aconsegueixes el contrari del que busques.
Perquè has fugit del problema, en comptes d'afrontar-lo.
